llupolBotella blatBotella starlightBotella abadia


Llengües:
Català
Español

Avís legal
© Cerveses Ponent

tirador

Cultura cervesera

En aquest espai volem compartir el que des de Cerveses Ponent creiem que és la base per iniciar-nos en l’anomenada “cultura cervesera”.

En l’elaboració de cervesa, la gran varietat d’ingredients disponibles i els diferents estils de cerveses permeten una gran combinació d’elements per elaborar un tipus de cervesa o altre amb trets distintius, i cada cerveser segons els seus coneixements, creences i/o costums utilitza uns ingredients, varietats i combinacions entre ells diferents.

Per començar, coneixem les matèries primes bàsiques per fer cervesa:

MALT
Són els grans de cereal, normalment ordi, germinats primer durant un període limitat de temps i posteriorment assecats i torrats. Per obtenir un bon malt, el malter ha de remullar el cereal i mantenir-lo en les condicions de temperatura i humitat adequades per a que germini i en el moment oportú, parar la germinació mitjançant un assecat amb aire calent. Segons la intensitat d’aquest assecat i posterior torrat s’obtindran maltes més fosques o més clares.
Tot el procés de maltejat es realitza amb la finalitat d’obtenir un malt que després de varis processos proporcionarà un most amb la composició de sucres i altres compostos adequada per ser l’aliment dels llevats que ens fermentaran la nostra cervesa.
AIGUA
Quantitativament representa la major proporció de la matèria prima utilitzada. Tal és la seva importància que els orígens dels estils de cervesa més clàssics van definits per les diferents característiques de les aigües d’una ciutat. N’és una proba les ciutats de Pilsen, Munich, Dortmund, Londres, Burton, Dublín i moltes altres grans ciutats cerveseres. Actualment existeixen diferents tractaments d’aigües que permeten obtenir l’aigua amb les característiques ideals per elaborar l’estil de cervesa que es vulgui i on es vulgui.
LLÚPOL
(Humulus Lupulus L.) Planta enfiladissa, dioica, de la família de les cannabàcies. Actualment se’n cataloguen més de 80 varietats diferents. Brota d’una soca enterrada, amb una vida d’entre dotze i quinze anys. De la soca sorgeixen uns brots que donen lloc a les branques trepadores. Fins que no finalitza el creixement vertical no apareixen les branques de les que neixen les flors.
En cerveseria s’utilitzen els cons en els quals hi ha les resines amargues que aporten a la cervesa l’amargor i aromes característics. A la cervesa també li proporciona propietats antioxidants i permet una conservació més prolongada de forma natural.
LLEVAT
La cervesa és una beguda alcohòlica que adquireix l’alcohol mitjançant la fermentació dels sucres dels cereals. La principal transformació de la fermentació és la conversió dels sucres fermentables en alcohol i anhídrid carbònic (CO2). Els llevats són organismes unicel·lulars responsables d’aquesta transformació, en cerveseria s’utilitzen del tipus Saccharomyces. Soques seleccionades d’aquest llevats són aïllades i cultivades pel seu ús i proporcionen a cada cervesa un perfil característic.
Pel que fa a la classificació dels estils de cervesa trobem 3 grans famílies:
• De fermentació alta. ALE.
• De fermentació baixa. LAGER.
• De fermentació espontània. LAMBIC.

 

Les característiques d'aquestes 3 grans famílies:

 

ALE
Aquesta família està formada per les cerveses de fermentació alta, és a dir fermentades a temperatures altes (entre 15 i 25ºC) i amb soques de llevat que, en el tanc, pugen a la superfície.
Els productes obtinguts per fermentació en calent impliquen un aroma i una presència en paladar afruitada i, amb freqüència, un sabor complex.
El terme “ale” defineix únicament el mètode de fermentació, i no té res a veure amb el tipus de malt o llúpol utilitzats, ni amb el color o contingut alcohòlic del producte.
Alguns exemples de “ales” són: Porter, Stout, Pale Ale, India Pale Ale (IPA), Brown Ale, Red Ale, Kölsch, Dubbel, Tripel, Weissbier, ...
LAGER
Cerveses de fermentació baixa, per la qual s’utilitzen llevats que treballen a baixes temperatures i emmagatzemades en tancs, per la seva guarda, a una temperatura pròxima als 0ºC. Un cop filtrada i embotellada no s’ha de conservar durant molt temps, ja que no millorarà i fins i tot pot empitjorar.
Alguns exemples de “lager”: Pilsner, Export, Negra, Bock, Fumada, Münchner Helles,...
LAMBIC
El nom propi és també un dels estils de cervesa d’aquesta familia. Conegudes com de fermentació espontània, la seva particularitat es que no s’inocula una soca de llevat seleccionat, sinó que el most s’exposa a soques de llevat salvatges i bacteris. Aquests entren en joc durant la fermentació i aporten a la cervesa una major complexitat.
Originalment, aquestes cerveses eren els productes de les cerveseries locals situades a la vall predominantment flamenca del petit riu Zenne, al voltant de la ciutat de Brussel·les, Bèlgica.
Alguns exemples de “lambic”: Lambic, Gueuze, Faro,...